Els anys 60 del segle XX van ser els de les grans recerques i transformacions a Xile. Com en d’altres parts del món, els qui lluitaven per les llibertats generacionals es van unir als moviments polítics que volien canviar les velles estructures.

En aquest context, les investigacions sobre la cultura camperola, realitzades per Violeta Parra i d’altres artistes i investigadors, van passar a ser la base d’una nova cançó urbana, inspirada en l’humanisme i amarada d’una poètica profunda i directa, que cantava la migració del camp a la ciutat i els processos socials que es produïen. A aquest moviment se’l va anomenar la Nova Cançó Xilena. Els seus principals representants van ser Violeta Parra, Víctor Jara, Rolando Alarcón, Ángel i Isabel Parra, Intillimani i Quilapayun, per dir-ne alguns. .

Aquestes cançons van acompanyar la llarga lluita per la recuperació de la democràcia a Xile i s’han convertit en patrimoni viu de la cultura popular. De manera que, des de fa molts anys, els arranjadors i amants del cant coral les han recollit i recreat, convertint-les en un repertori present en el ric moviment coral del país.